Debats de l’AAVC

LLICÈNCIES LLIURES PER AL RETRON SOCIAL DE LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

Amb David Gómez Fontanills, artista visual.
Dijous 1 de desembre de 2011, a les 18:30 hores
Cercle Artístic de Sant Lluc. Carrer de Mercaders 42, Barcelona.

A través d’aquest primer acte, l’AAVC es proposa obrir un debat obert a la comunitat artística perquè les produccions artístiques que hagin estat integrament finançades i amb una retribució justa als creadors (plena obeservació del Codi de Bones Pràctiques Professionals) facin un retorn social, obrint els drets d’explotació de l’obra a través de llicències lliures i facilitant al màxim l’accés públic.

S’obra un debat a la comunitat artística i alhora un procés associatiu de deliberació per si podem consensuar una posició de l’AAVC en relació a aquest.

Es proposa que l’AAVC faci una crida a la comunitat artística perquè les produccions artístiques que hagin estat íntegrament finançades i amb una retribució justa als creadors facin un retorn social, obrint els drets d’explotació de la obra a través de llicències lliures i facilitant al màxim l’accés a aquestes obres.

Es pren com a marc de referència per aquest retorn social la definició d’”obres culturals lliures” de freedomdefined.org i recomana per a aquestes produccions les llicències lliures permissives (com Creative Commons Reconeixement 3.0) o copyleft (com Creative Commons Reconeixement Compartir Igual 3.0).

Documentació adjunta:

RetornSocialAAVC_aDebat

Amb elsuport de:
CoNCA
ICUB-Ajuntament de Barcelona

__________________________________________________________________________________

ANÁLISIS | CÓMO SE HAN PRODUCIDO LOS RECORTES EN LA CULTURA

JARON ROWAN (FREE CULTURE FORUM) Lunes 19 de septiembre de 2011.  Número 157

CULTURA COMO DERECHO vs CULTURA COMO RECURSO

La apuesta por la creación de una industria cultural ha modificado las reglas del juego de un campo marcado por la precariedad.

Entre la ola de recortes que se han estado llevando a cabo en el Estado español durante los últimos años casi ha logrado pasar desapercibido uno de los cambios más importantes en la historia de las políticas culturales contemporáneas: la cultura ha dejado de entenderse y gestionarse como un derecho para pasar a considerarse un recurso.

Desde la transición democrática, entre las funciones asignadas al Ministerio de Cultura y las diferentes administraciones públicas con competencias en el ámbito cultural, estaban la de garantizar el acceso a la cultura por parte de la ciudadanía, preservar el patrimonio y acervo cultural, velar por la diversidad cultural y promover el desarrollo cultural y artístico de la ciudadanía.

Todo esto está cambiando paulatinamente con la introducción progresiva de un conjunto de políticas destinadas a promover una visión estrictamente económica del papel que ha de cumplir la cultura. Bajo el paradigma de las denominadas industrias culturales y creativas, comprobamos cómo acontece una progresiva privatización de las prácticas y el acervo cultural común. De esta forma surge, en el Ministerio de Cultura, la Dirección General de Política e Industrias Culturales.

Desde mediados de los ‘80 se han consolidado discursos que lejos de presentar las prácticas culturales como elementos marginales a los ciclos de producción económica, sitúan la producción cultural en el epicentro de los planes de crecimiento económico de las ciudades y naciones occidentales. De esta manera, de forma creciente, desde la Administración pública se han fomentado planes de promoción de industrias culturales y creativas, la creación de incubadoras y viveros de empresas culturales, la introducción de planes de formación para emprendedores, la creación de rutas de turismo cultural, las capitalidades culturales, etc.

De forma paralela se han ido sustituyendo los mecanismos tradicionales de apoyo a las prácticas culturales, con la introducción de créditos en lugar de ayudas, y se han demonizado las asociaciones, peñas y demás colectivos que tradicionalmente habían sido los encargados de mantener vivas las diferentes tradiciones culturales. Igualmente, hemos sido testigos de la introducción e implementación de regímenes de propiedad intelectual más agresivos, de la denuncia pública de los procesos de intercambio entre pares, del acoso a las páginas que contienen enlaces (que no contenidos) susceptibles de estar sujetos a derechos de autor o de la cesión de competencias culturales a empresas de gestión cultural totalmente opacas.

La Llei Omnibus en Catalunya

De forma paulatina, las administraciones públicas han ido perdiendo su papel como las entidades que garantizan el acceso a la cultura por parte de la ciudadanía para ser instigadoras de un proceso de privatización de la cultura. Podemos leer como un paso evidente en esta dirección la reciente introducción de la Llei Omnibus por parte del Gobierno catalán. Uno de los cambios más notables que presenta esta ley es un cambio en la promoción y financiación de prácticas culturales. Artistas, músicos, payasos, escritores, etc. ya no se consideran susceptibles de recibir apoyo público y en su lugar se apoya a las empresas culturales y a su figura más carismática: el emprendedor cultural. Los departamentos de cultura ya no legislan para la ciudadanía, al contrario, su objeto de gobierno es el empresariado cultural.

Lo más llamativo de este proceso es que se promueve la creación de un sector económico que nunca ha demostrado ser viable. No tenemos datos empíricos de que se hayan logrado cumplir las cifras de crecimiento o empleo que se predijeron para este supuesto sector. Lejos de crear empleo, hasta el momento las industrias culturales se han caracterizado por crear formas de autoempleo precario, siempre marcado por la extrema flexibilidad, la autoexplotación y la intermitencia económica. Y es que todos los planes de promoción de las industrias creativas y culturales están basados en estimaciones y expectativas de crecimiento, nunca en hechos reales.

Por ello es tan importante que desde movimientos como el de la cultura libre se diseñen nuevos modelos productivos e infraestructuras de producción, distribución y promoción de las prácticas culturales que sean tanto sostenibles económicamente como capaces de generar procomún. Es necesario trabajar en modelos que en lugar de privatizar el acervo cultural común sean capaces de contribuir a fortalecerlo. La capacidad para la creación de estas nuevas infraestructuras definirá nuestra capacidad o no de mantener un procomún cultural y del conocimiento vivo y susceptible de ser explotado de forma colectiva.

LES RETALLADES A CULTURA I EL DESMANTELLAMENT DEL CoNCA

Sessió informativa i debat posterior sobre la Llei de Pressupostos i l’avantprojecte de Llei Òmnibus.
Amb la participació de Jeffrey Swartz, crític d’art canadenc resident a Barcelona i autor de l’article: Retallem les polítiques culturals tots junts

Data: dijous 16 de juny de 2011 a les 18:00 h
Lloc: Cercle Artístic de Sant Lluc. Carrer dels Mercaders 42. Barcelona (metro L4 Urquinaona o Jaume I).
Organitza: Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Aforament limitat. Acte obert a tothom i gratuït.

Informació i enllaços d’interès:

Presentació d’al.legacions a la Llei Òmnibus
Podeu fer arribar les vostres al.legacions fins el 20 de juny de 2011 (han ampliat el termini) a: gbjuridic.presidencia@gencat.cat
Les al·legacions que s’estan consensuant entre les diferents associacions les podeu trobar aquí

Projecte de Llei de Pressupostos del 2011
Avantprojecte de Llei Òmnibus

Els articles que afecten a Cultura són:
Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals: pàgines 95 a 99.
Reforma del CoNCA: pàgines 134 a 138.
Reforma de la Institució de les Lletres Catalanes: pàgines 138 a 139.
Creació de l’Agència Catalana del Patrimoni: pàgines 139 a 145.
Disposicions Adicionals (ICIC, ACPC, CoNCA9: pàgines 256 a 260.
Disposicions transitòries (CoNCA, ILLC, EADC): pàgines 260 a 262.
Disposicions derogatòries (lleis o parts derogades de l’EADC, ILLC,CoNCA…): pàgines 267-270.

Comú #

L’Associació d’Artistes Visuals pren la iniciativa i  proposem dur a terme un programa de debats, el motiu és la celebració d’un aniversari, i tot aniversari porta tant a una revisió del passat (fer-ne memòria i reconeixement), com, sobretot, a reflexionar sobre les claus del moment actual que se’ns presenten com a reptes de futur. I finalment, al que ha d’aspirar tot debat és a ser interessant i tant rellevant com sigui possible per a la producció de pensament, i per això convé tenir un fil conductor que articuli les diferents reflexions i estimuli als ponents.

Afegir la noció de comú a la dicotomia públic-privat sobre la que tradicionalment s’han articulat les reflexions i les polítiques de l’art té aquí diferents vessants. D’una banda remet a la natura mateixa de l’associació, a recordar i subratllar que som un conjunt d’individualitats associades i treballant per a un interès comú. De l’altre, el terme comú posa damunt la taula de reflexió el concepte de procomú (neologisme emprat sovint com a traducció del terme anglès commons), que en els darrers anys i de manera creixent ve articulant algunes de les importants transformacions socials de la producció intel·lectual i creativa en la societat del coneixement. En el context artístic, els àmbits d’allò públic i allò privat sens dubte segueixen i seguiran essent fonamentals tant en les institucions com en els circuits comercials, i la noció de procomú no ve a substituir-los sinó a sumar-s’hi com a tercer vèrtex d’un nou triangle. En aquest sentit, un repte del moment actual (i especialment adient per una associació com l’aavc) és reflexionar i debatre la manera en que la irrupció del procomú s’obre per als creadors no només com a una alternativa a seguir desenvolupant, sinó que probablement també està començant a redefinir les formes i límits d’allò públic i allò privat, reconfigurant les relacions que s’estableixen entre els tres vèrtex d’aquest triangle i en les seves esferes socials, econòmiques i conceptuals. Un mapa de reflexió, doncs, que articulat de manera oberta entorn la noció de comú ens permet debatre diferents qüestions de present i futur de la nostra pràctica artística, des dels seus aspectes legals, econòmics i productius, a la mateixa conceptualització de la figura de l’artista i del seu espai social.
I un tercer aspecte que podríem tenir en compte és que reforçar la idea de ‘comú’ en relació als artistes visuals permet un cert rebranding de la nostre imatge de ‘sector’, un terme aquest darrer que a vegades ha generat dubtes tant per ser reductiu amb la divergent realitat dels artistes, com per permetre una interpretació del sector com un àmbit productiu estanc. Insistir en el terme ‘comú’ recondueix aquesta lectura i contribueix a pensar en allò comú des de on sorgeix el debat i la diferència dins l’art, i al mateix temps recorda un aspecte fonamental: que la producció artística, en la seva singularitat, és un bé comú del conjunt d’una societat —i com a tal se l’ha de valorar i recolzar.

PROPER DEBAT: 1 de març les 19h

Auditori del Macba. Plaça dels Àngels. Barcelona


Comú # 3: “Polítiques culturals: Cultura com a procomú vs. cultura com a recurs?”

Sessió on debatre les polítiques culturals de les administracions públiques, que podria posar èmfasi en quins son els principis des dels quals aquestes polítiques es defineixen (quina és la seva concepció de cultura, quina ha de ser la funció les administracions i institucions públiques en el suport als creadors, quins han de ser els protocols de relacions i les formes de diàleg amb aquests, etc.).

Modera: Rubén Martínez membre d’ YProductions www.ypsite.net

Convidats a la taula:

Sr. Francesc Guardans Cambó, president del CoNCA

Sr. Jorge Luis Marzo, crític e investigador cultural www.soymenos.net

Sr. Nicolás Barbieri,  forma part de l’IGOP i està realitzant la seva tesi sobre les polítiques culturals durant els últims 30 anys a Catalunya.

Data: 1 de març a les 19:00h

Lloc: Auditori del Macba

Documents per ampliar informació:

- Text de Jorge Luis Marzo junt amb Tere Badía (Barcelona, 2006)
- Text de Nico Barbieri
La cultura con mayúsculas. Inmigración y cambio en las políticas públicas culturales
- Menoslobos, canal independent de reflexió i pensament crític al voltant de les polítiques culturals de creació contemporània. http://www.menoslobos.org/
- Informe anual sobre el estado de la Cultura y de las Artes en Cataluña 2010

Comú # 4: “Les lleis de l’art”

Sessió entorn l’àmbit legal de la pràctica artística i els seus nous reptes davant les formes canviants de producció, distribució i exhibició en la societat del coneixement. Algun dels aspectes que es poden plantejar és com interpretar el trinomi públic-privat-comú, etc.

Coordinador de la sessió: Daniel G. Andújar


Comú # 5: “Imatges i economies de l’artista”

Sessió entorn les formes econòmiques de l’art i de l’artista, entenent que aquest debat s’arrela en la dimensió econòmica alhora que en posicionaments estètics i polítics. Alguns aspectes que es poden posar damunt la taula son la “sostenibilitat” dels actuals models econòmics, la noció de “recerca artística” com a reflexió entorn el tipus de coneixement de l’art i els seus vincles amb l’àmbit empresarial o acadèmic, o els desplaçaments en el seu imaginari social.

Coordinador de la sessió: Octavi Comeron

Republicacions

Una vegada finalitzat el cicle de debats “Comú”, i com a epíleg obert a aquells que hi vulguin participar activament, es realitzarà un workshop a Hangar amb el títol “Republicacions”. En aquest taller es revisarà el material generat al llarg de les diverses taules rodones celebrades i es treballaran opcions d’elaboració i publicació amb possibilitat d’incloure nous continguts. Republicacions té com a objectiu revisitar i desenvolupar els vincles entre producció artística, elaboració teòrica i formes d’edició-publicació, un aspecte sovint mencionat com un dèficit del nostre teixit artístic.

Inscripció gratuita, places limitades.
Dates a confirmar una vegada acabat el cicle ‘Comú’.
Per a més informació i pre-inscripció contacteu amb: clara@hangar.org

DEBATS REALITZATS:

Comú # 1: “AAVC: Una cosa en comú”

Sessió que obre el cicle de debats revisant la història de l’associació i les seves actuacions, que permeten també revisar els diferents moments del nostre context artístic dels darrers 30 anys. El debat intentarà situar el present i fer una prospecció sobre el sentit d’una organització professional dels artistes visuals.

Coordinador de la sessió: Florenci Guntín (secretari general de l’AAVC).

Convidats: Joan Fontcuberta (artista visual, president de l’AAVC), Sergi Aguilar (escultor, director de la Fundació Suñol, expresident de l’AAVC), Montserrat Soto (artista, exvocal de l’AAVC), i Francesc Torres (artista visual, expresident de l’AAVC).

Dimarts 30 de novembre de 2010.

Auditori del MACBA, de 19 a 21’30h.

Amb motiu de la celebració del seu 30è aniversari, l’AAVC organitza un cicle de debats que busca endegar un espai de reflexió col·lectiva entorn la nostra pràctica artística.

En aquesta primera edició, el cicle ve articulat entorn la noció de Comú, plantejada en relació a diferents vessants. D’una banda remet a la natura mateixa de l’associació, a recordar i subratllar que som un conjunt d’individualitats associades i treballant per a un interès comú. De l’altre, el terme comú posa damunt la taula la noció de procomú (commons), que permet reflexionar entorn les transformacions de la producció intel·lectual i creativa en la societat del coneixement, situant-se com a un tercer vèrtex que obre i redefineix la dicotomia públic-privat en la que tradicionalment s’han articulat les reflexions i les polítiques de l’art. I un tercer aspecte és que reforçar la idea de ‘comú’ en relació als artistes visuals permet un certa revisió del nostre ‘sector’, insistint en allò comú des d’on sorgeix el debat i la diferència dins l’art, en els nombrosos ponts que l’art estableix amb altres sectors productius, i recordant un aspecte fonamental: que la producció artística és un bé comú del conjunt d’una societat, i com a tal se l’ha de valorar i recolzar.

Un mapa de reflexió, doncs, que articulat de manera oberta ens pot permetre debatre diferents qüestions de present i futur de la nostra pràctica, des d’aspectes organitzatius a la seva dimensió legal, econòmica i productiva, o la mateixa conceptualització de la figura de l’artista, del seu espai social, i de les polítiques culturals que hi venen associades.

Documents per ampliar informació: 30 anys al servei de l’artista professional


Comú # 2: “Unions. La construcció d’espais comuns”

Dimarts 22 de febrer de 2011.

VirreinaLab. Palau de la Virreina, La Rambla, 99, a les 19:00h.

Sessió on parlar de les organitzacions col·lectives vinculades a l’art i la cultura (associacions, sindicats, xarxes, plataformes, col·lectius, etc.). Alguns aspectes que es podria proposar com a eix de reflexió son les connexions entre organitzacions col·lectives no homogènies, o l’articulació entre la vessant local de les seves tasques i el context de reptes i problemàtiques que sovint sobrepassen els àmbits locals o nacionals.

Modera: Elvira Pujol Masip artista visual i membre de  Sitesize http://www.sitesize.net/Ponents a la taula:

Adrià Rodríguez

(Barcelona, 1987) està actualment acabant la llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. És traballador cultural i militant en diversos col·lecius polítics com EXIT-Raval www.exit-raval.net o la Universidad Nómada www.universidadnomada.net. També participa en experiments d’organització política del treball creatiu als col·lectiu Bifidus i al grup de treball VdeUB (aquest últim amb estudiants i professors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona). És impulsor de la iniciativa informativa News for a European strike www.news4europe.wordpress.com i gestiona l’arxiu audiovisual Prolegòmenos de la Renta Bàsica http://www.vimeo.com/rentabasica

Javier Rodrigo Montero:

Investigador i educador en arte. Coordinador juntament amb Antonio Collados del projecte Transductores.

TRANSDUCTORES* es un projecte cultural que investiga i activa iniciatives en les que s’articulen de manera flexible les pràctiques artístiques, la intervenció política i l’educació, a partir de l’acció de col·lectius interdisciplinars.

www.transductores.net

http://javierrodrigomontero.blogspot.com/

www.vimeo.com/rentabasica

Art i Barri

Artibarri, xarxa catalana de comunitats creatives per a la transformació social, presenta un conjunt d’eines creades al llarg dels darrers vuit anys de treball en defensa de l’art comunitari i de la creativitat, com a instruments per abordar alguns dels reptes socials que es presenten avui dia a Catalunya. http://www.artibarri.org/

Francesca LLopis

Artista visual i presidenta des de 2009  de la UAAV Union de Asociaciones de Artistas Visuales. http://www.uaav.org/

Documents per ampliar información:

1. Document d’una sessió de bifidus sobre treball creatiu i precarietat 1-Bifidus

2. Video realitzat amb els estudiants de 1r curs de belles arts

3. Butlletí art work

Revista ART/WORK de Temporary Services (estarà disponible pels socis que ho desitjin en suport paper a la sessió de DEBATS, tenim 100 exemplars)

2 Responses a “Debats de l’AAVC”

  1. Ana Diu:

    Buenas tardes,
    Respecto a la asamblea extraordinaria:
    He de decir que para poder entender cual es la situación real finaciera
    hace falta que publiqueis los balances de situación de esos años , para
    saber cuales son los activos y pasivos y ver si realmente estamos en
    quiebra técnica. Lo que hay colgado es la cuenta de explotación.

    Se prevee que el año que viene haya menos dinero para cultura y en el peor
    de los casos ninguno. ¿qué haremos entonces con nuestros trabajadores?
    Pienso que hay que conocer la situación financiera en la que estamos.
    a la espera de que publiqueis en breve los balances.
    saludos cordiales,

    An

    PD.ES imposible acceder a los estatutos de la Fundación dice siempre ‘error’.

  2. muntsa Diu:

    Hola Ana, estamos abriendo un apartado específico dónde recoger de forma ordenada vuestras aportaciones y demandas. En cuant esté lo cuelgo, ahora ha quedado colgado en los debates.

    Importante, los comentarios deben de ir firmados.

    Saludos

    Muntsa Roca

Deixa un comentari, participa!

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.