Pèssima setmana per a la cultura i acumulació de vergonya aliena. Repassem els fets seguint la cronologia.

Diumenge dia 12. Inauguració de l’escultura d’Antoni Llena en homenatge als castellers, a la plaça Sant Miquel de Barcelona. Al marge de qualsevol discussió artística, l’acte públic és sabotejat per diversos grups que impedeixen que l’alcalde o l’artista puguin adreçar unes paraules als assistents. Moments de virulència, hostilitat i fins i tot de perill. Servidor mai no havia escoltat tants insults, tan emfàtics i populistes, contra una obra d’art i contra un artista. La memòria torna a les filmacions de les joventuts hitlerianes a Belbelplatz de Berlín, després de l’assalt a la biblioteca universitària. Vergonya.

Diumenge dia 19. S’inaugura, després d’una llarguíssima espera, la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, en el Raval de Barcelona. De nou, el que s’havia de celebrar amb entusiasme, com una conquesta cultural i social, gairebé provoca un tumult. Protestes de nou, no només contra els representants legítims de les institucions, l’alcalde de Barcelona i el conseller de cultura, sinó també contra la Filmoteca, l’edifici i la cultura. La memòria es dirigeix en aquesta ocasió a una tesi doctoral, presentada fa poc a Girona, sobre l’aparició del cinema en el Paral.lel de Barcelona, fa poc més d’un segle, i la importància que va jugar com una forma emancipadora d’educació popular. Més vergonya. Només feia falta que els protestants cridessin “Vivan las caenas!“.

Dilluns dia 20. Oriol Pérez Treviño és forçat a dimitir com a director general de L’Auditori de Barcelona, per ús indegut de fons públics. Ben just s’ha recordat que un jurat internacional, encapçalat per Paul Dujardin, director del Bozar de Brussel·les, i Louwrens Langevoort, director de la Kölner Philarmonie, i del qual en vaig formar part, va declarar desert el concurs públic per considerar que cap candidat no reunia els requisits per ser nomenat director del centre. Finalment, les institucions públiques van forçar una repesca entre els candidats descartats i van nomenar Pérez Treviño. Vergonya, incomprensió i, en aquest cas, avís per al futur.

Dilluns dia 20. L’Ajuntament d’Olot decideix tancar l’Espai Zer01, cessar el seu director, David Santaeulària i desmuntar l’àrea de creació contemporània. La comunitat artística i cultural no dóna crèdit. L’Espai Zer01 és una institució modèlica al mapa cultural de Catalunya i sense comparació en l’Estat espanyol: rigorosa, amb un historial de mèrits clamorosos i prestigi internacional per la valentia i l’encert de les seves apostes. L’Ajuntament d’Olot, fent honor a la sensibilitat cultural i artística de la ciutat, està encara a temps de corregir l’error. No podem perdre l’Espai Zer01: durant deu anys ha estat un far indiscutible de com fer les coses. Cessar Santaeulària, en lloc de donar-li un Premi Nacional de Cultura, és castigar la lucidesa i la professionalitat extrema.

Compartir

El ayuntamiento de Olot, con su decisión de cerrar el Espai ZER01 y la Sala 15 y de dar el adiós muy buenas a David Santaeularia, me obliga a hacer algo que no me gusta nada: en vez de calidad cultural, de lo que hablarán otros mucho mejor que yo por cercanía y experiencia, voy a hablar de dinero.

La justificación del cierre, como últimamente todas las relacionadas con desmembramiento del entramado cultural, se basa en el vil metal: 75.000 euros que el consistorio se ahorrará anualmente. Sabemos que todo está muy negro, que no hay liquidez, que los ayuntamientos están muy endeudados, que hay que apretarse el cinturón. De lo que estamos más que cansados es de que ese apretujón continuo se aplique a los parias del sistema capitalista: trabajadores, personas sin grandes patrimonios, y en este caso, artistas y comisarios emergentes y un director que lleva diez años convirtiendo la vida cultural de Olot y por extensión de Girona en su principal actividad personal y profesional.

Vamos con los números: 75.000 euros que incluyen el salario del director, cuatro o cinco exposiciones por año, otras tantas publicaciones, conferencias y cursos; por lo tanto, de esa suma se paga el salario anual de una persona, honorarios a cinco artistas al menos (generalmente a más, porque se realizaba una exposición colectiva anual de media), a conferenciantes, a profesores de cursos especializados, a ayudantes en el montaje, en el diseño, pagos a una imprenta, a una distribuidora, en algunos casos a profesionales del transporte de arte, a empresas de vinilo, a ferreterías (material de colgado de cuadros, pintura, herramienta…), papelerías (material de oficina, publicaciones), hostelería (alojamiento de artistas durante la instalación, alguna comida, inauguraciones). Todo esto, a botepronto y probablemente olvidando muchos elementos. Además, se producen obras de arte que revierten en ese mismo mercado que Arco celebra anualmente, convirtiéndose en objetos de especulación y, por lo tanto, en productores de ganancia por sí mismos. Y para asegurar su viabilidad, por utilizar los términos apropiados, Espai Zer01 consiguió fondos para organizar y gestionar becas (subvencionadas en parte por la Generalitat) de comisariado y producción artística que aseguran la creación de nuevas piezas y la remuneración del trabajo de jóvenes profesionales. Si hubiera más gestores artísticos en las secciones de administración de las instituciones, probablemente viviríamos en un mundo con recursos mucho mejor gestionados y aprovechados.

Estos 75.000 euros representaron para el ayuntamiento de Olot un 0,27% de su presupuesto en el 2011, que asciende a 27.858.860,62. Es decir, ni el puñado de dólares por el que se asesinaba en el lejano oeste, en tiempos sin ley. Olot tiene 33.725 habitantes, con lo que mantener abiertas y con programación ambas salas (incluidas presentaciones, ciclos, conferencias y cursos) cuesta a cada olotí algo más de dos euros al año. Hay que felicitar al ayuntamiento de Olot por su gran visión de ahorro y gestión.

Así que vayamos al grano: detrás de la patada en el culo que se está dando a la cultura por todas partes no se esconden los problemas económicos, que como las meigas haberlos haylos, sino una vuelta al orden, a unos valores conservadores, ultracapitalistas y excluyentes que se intentan transmitir de forma cada vez más sutil y mejor llevada un gran número de órganos de poder. En primer lugar, enardeciendo a la población contra artistas, intelectuales y demás maleantes que en vez de trabajar se dedican a robarnos nuestro dinero, a hacer el vago y a recibir ayudas (en este grupo entran también los parados y los viejos, ¡que paguen por sus medicinas!). En segundo lugar, enseñando que los verdaderos artistas son, han sido y serán los que se dedican a crear formas bonitas que decoren los atrios de las grandes empresas y los pazos del dueño de Inditex. Y en tercero, que la cultura siempre ha sido, y debe ser, patrimonio de los que tienen dinero, que son los que pueden permitírselo y, además, los que realmente tienen valores que transmitir. Valores de trabajo, de apretarse el cinturón, la saya y el corsé, de decir amén Jesús y de alabar a los pobres artistas incomprendidos en vida y sobreestimados en la muerte mientras se sorbe un manhattan. Que el arte ni es de todos ni es para todos, que no viene a cuento reflexionar sobre nada, que no estamos para tonterías de revisiones ideológicas.

En fin, que Espai Zer01, y como él muchos centros que sufren o van preparando el candado, se cierra por lo mismo que se acabó con los indios: porque les valía con un tipi y un bisonte para quince en una sociedad de buscadores de oro, y porque no les daba la gana de asentarse en un lugar fijo, ateniéndose a las nuevas reglas, y construirse un saloon. Porque tenían la cara de querer seguir usando las praderas que habían sido de todos y ni tan siquiera se proponían privatizarlas. Y como por aquel entonces, a lo que nos enfrentamos no es sólo a una crisis económica, sino a una de valores. Tal vez toca decir que moriremos con las botas puestas, pero preferiría, ya que aún algo hay en nuestra mano, que reaccionemos antes de acabar en una reserva.

Haizea Barcenilla
(comissària, crítica d’art i professora a la Universitat del País Basc UPB/UH)

Compartir

La família ha fet arribar aquest breu:

Des de la tristor més profunda us he de comunicar que l’Andreu ha mort aquesta nit passada. La seva extrema vitalitat l’ha portat a fer el miracle de viure durant aquests últims tres anys i mig que han estat un regal per a ell i per a tots.

Aquells que vulgueu compartir amb nosaltres el seu comiat, podeu venir al Tanatori de la Ronda de Dalt (sortida 4 de la Ronda de Dalt de Barcelona), demà dia 21 de febrer des de les 10 del matí fins a l’hora de la cerimònia que serà a les 5 de la tarda.

Compartir

El Punt Avui | Olot | 21/02/2012

Un grup dels promotors del manifest de protesta contra l'acomiadament de Santaeulària i el tancament de la sala. Foto: J.C

Representants del col·lectiu de persones vinculades a la cultura olotina que ha promogut el manifest de recolzament a l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot, l’Espai Zer01, i al seu director, David Santaeulària, que ha estat acomiadat, van lliurar ahir al matí una còpia a l’Ajuntament i van lamentar que l’equip de govern (CiU) els ignorés. Aquest manifest està signat per personalitats remarcables del món de l’art, la cultura i la política, i els promotors temen que el tancament de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot sigui el començament perquè vagin tancant altres centres culturals. Entre els adherits destaquen dirigents del Macba, del CCCB, del Conca, de la Fundació Tàpies, de l’Escola d’Art d’Olot, de Latitudes, del Centre d’Art Doña Sofía,i de partits polítics. A l’hora de tancar aquesta edició, hi havia prop de 700 signatures.

1. Una de les funcions de les polítiques culturals és promoure les propostes d’interès reconegut que aporten a la ciutat una dosi important de valor afegit, i que no serien viables des d’una òptica estrictament mercantil; com és el cas de les pràctiques artístiques contemporànies, que promouen l’aparició d’idees innovadores i propostes inèdites.

2. Cal recordar que l’origen d’aquesta àrea sorgí del Pla de Cultura, el qual comptà amb el consens de tots els partits, i que va ser redactat i revisat fa tres anys amb la participació directa de la ciutadania.

3. El paper de la Zer01 no s’ha limitat a ser un espai expositiu marginal, sinó que ha aconseguit consolidar-se com un ens generador d’iniciatives dins del circuit artístic nacional més punter, tal com reconeixen públicament tots els professionals del sector. Un espai que també ha sabut connectar-se i interrelacionar-se amb la xarxa artística internacional i que ha establert col·laboracions amb l’Instituto Cervantes d’Estocolm, la Sala Rekalde de Bilbao, el MUSAC de Leon, el CDAN Huesca o el CGAC de Santiago de Compostel·la, Pavelló de Catalunya de la Biennal de Venècia i el CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

4. Pensem que la gestió d’en David Santaeulària al capdavant de l’Àrea de Creació Contemporània, amb les inversions que hi ha fet l’Ajuntament i altres institucions, juntament amb les aportacions de totes les persones que hi han participat, constitueix un actiu cultural de primera magnitud, que contribueix a la construcció d’Olot com una ciutat avançada i innovadora. Uns valors que, en l’actual context econòmic, cultural i social, cal preservar més que mai. No podem permetre que la nostra ciutat només sigui reconeguda per la història passada, sinó que volem que continuï ocupant un lloc capdavanter entre les ciutats mitjanes de Catalunya.

5. D’altra banda, no es pot obviar el fet objectiu que l’Àrea de Creació Contemporània, més enllà dels serveis que presta als agents artístics i culturals, suposa un valuós element de dinamització econòmica d’altres sectors del teixit productiu local.

6. En les actuals circumstàncies, podem entendre la voluntat d’estalvi i contenció de la despesa, però aquesta voluntat no pot servir de pretext polític per eliminar de soca-rel tota una àrea cultural de trajectòria sens dubte brillant. Una cosa és reduir el pressupost en un determinat percentatge i una altra de ben diferent és suprimir tota l’activitat generada en i des d’aquest àmbit.

Per tot això, demanem a l’Ajuntament d’Olot la disposició al diàleg, per tal de trobar una solució que permeti el manteniment de la línia de treball de l’Àrea de Creació Contemporània a partir d’una major racionalització de la despesa, d’acord amb els requeriments que imposa la situació econòmica actual.

Davant de les informacions que apunten al tancament de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot (Espai Zer01, Sala 15, Beques de creació i comissariat, coproducció amb d’altres centres d’art, etc…) i l’acomiadament del seu director, David Santaeulària, demanem a l’Ajuntament olotí que es repensi aquesta decisió considerant els següents punts:

L’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i altres col·lectius de crítics i comissaris d’art estan iniciant contactes per a la creació d’una “taula de seguiment i pressió” a nivell de tot Catalunya per evitar que es tanquin altres centres d’art per les retallades pressupostàries, com ha passat a Olot. Un dels impulsors d’aquesta taula és Valentín Roma, comissari del pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia del 2009, i també hi ha Xavier Antich, president del patronat de la Fundació Tàpies

Compartir

Diari de Girona | 20/02/2012

David Santaeulària

Carta suport Espai Zer01 és el nom del document que ahir al matí es va lliurar a l’Ajuntament d’Olot en defensa de l’Espai Zer01, després que aquest cap de setmana transcendís la voluntat del consistori de tancar aquest equipament consagrat a l’art contemporani i acomiadar el seu director, David Santaulària. El document tenia ahir a la tarda més de 300 adherits, entre ells Carles Guerra, cap d’exposicions del MACBA, Xavier Antich, president de la Fundació Tàpies, Gloria Picazo, rectora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Antoni Muntadas, Carme Sais, Àngel Quintana o Florenci Guntín, secretari de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.
El que es demana és que l’Ajuntament rectifiqui aquesta decisió alhora que es defensa el treball que el director i el seu equip, al capdavant de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot, són un “actiu cultural de primera magnitud” que “cal preservar més que mai” en el context de crisi.
El document recorda que la creació d’aquesta àrea -des d’on es gestiona no només l’Espai Zer01 sinó també la Sala 15, les beques de creació i la coproducció amb altres centres- va sorgir del Pla de Cultura, que va comptar amb el consens de tots els partits i que va ser redactat i revisat fa tres anys amb la participació de la ciutadania.
També es defensa el paper que ha tingut l’Espai Zer01 durant deu anys com a un “ens generador d’iniciatives dins del circuit artístic nacional més punter”, alhora que ha sabut connectar-se amb la xarxa artística internacional amb col·laboracions amb centres com ara l’Instituto Cervantes d’Estocolm, Rijksakademie Amsterdam, la Sala Rekalde de Bilbao o el CCB, entre d’altres. Els signants asseguren comprendre la voluntat d’estalvi i contensió de la despesa de les administracions però alerta que “no pot servir de pretext polític per eliminar de soca-rel tota una àrea de cultura de trajectòria brillant”. Per això demanen a l’Ajuntament “diàleg” per tal de poder trobar una solució que permeti continuar amb la racionalització de la despesa que calgui.

Compartir

La Vanguardia | Cultura | 20/02/2012 -

Bartomeu Marí, fotografiado esta semana ante el edificio del Macba. Maite Cruz

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) derribará la capilla colindante en la calle Montalegrepara construir en el solar un edificio de nueva planta que sirva para albergar parte de la colección permanente del museo y que podría abrir en 2017.

En una entrevista de Europa Press, el director del museo, Bartomeu Marí, ha explicado que el edificio -abandonado desde hace años- “no tiene valor arquitectónico que pida ser conservado”, por lo que se levantará un nuevo inmueble que podría abrir en un plazo de entre tres y cinco años. “No es un proyecto para el inmediato, ya nos buscaremos la vida para encontrar los medios”, ha dicho Marí, consciente de la precaria situación económica, que no es obstáculo para los ambiciosos planes expansionistas del Macba.

Tras descartar la fusión con el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Macba contempla ocupar el edificio del Foment de les Arts i del Disseny (Fad), justo al otro lado de la plaza dels Àngels si esta institución acepta mudarse al Disseny Hub (Dhub) que se está construyendo en Glòries. Para Marí, es “estimulante” que se adscriba este edificio al museo, porque serviría para ampliar el espacio dedicado a archivos y formación, aunque el Fad no ha expresado en ningún momento su intención de dejar su actual sede, por lo que la alternativa del Macba pasaría por buscar otros emplazamientos en el centro de la ciudad.

El Macba se ha visto involucrado recientemente en la polémica sobre el proyecto del centro de arte contemporáneo de Barcelona, ya que la Conselleria de Cultura y el Ayuntamiento han decidido descartar el Canòdrom y optar por la antigua fábrica Fabra i Coats, siguiendo el consejo del Macba. Marí ha confesado que no se sintió cómodo durante el proceso porque le hubiera gustado comunicar de otra manera sus opiniones, aunque ha remarcado que el Canòdrom no era una buena opción porque necesitaba aún 1,2 millones de euros para terminarse. Igualmente, el edificio de la avenida Meridiana necesitará una fuerte inversión para convertirse en un centro dedicado a la ‘emprendeduría cultural’, aunque el director del Macba ha asegurado que el dinero no saldrá del presupuesto de Cultura, sino de la Conselleria de Economía y de Barcelona Activa.

Sobre el papel del director del Canòdrom, Moritz Küng -que ha estado cobrando 3.500 euros al mes por trabajar en un proyecto finalmente frustrado- ha asegurado que se le insinuó si sería capaz de diseñar un proyecto alternativo, para otra sede, y su respuesta fue negativa. No obstante, y a pesar de que el comisario suizo ha hecho declaraciones muy críticas con la gestión de las instituciones catalanas, Marí ha confiado en que pueda realizar “algún tipo de actividad expositiva en Barcelona próximamente”, sin concretar si estaría vinculada a este nuevo centro de arte contemporáneo.

Sintonía con el MNAC
El Macba ha enterrado definitivamente el corte cronológico con el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), algo que se ha producido gracias a la llegada de Pepe Serra al museo de Montjuïc: “Es evidente que la anterior dirección no tenía ningún interés en la parte más actual del arte catalán”, ha afirmado Marí. El museo arranca nueva etapa pero afronta un futuro difícil, con un presupuesto de 11,1 millones de euros para 2012, un 3,1% menos que en 2011; así que el director ha aseverado que la prioridad es la búsqueda de patrocinios.

Ésta sería la fórmula para poder reabrir la capilla de la calle dels Àngels en 2013, cerrada hace unos meses por la crisis. “La mentalidad del museo ya ha cambiado”, ha dicho Marí, que también ha subrayado la importancia de colaborar con instituciones vecinas, como el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) y la Filmoteca de Catalunya, por ejemplo.

Compartir

L’Ajuntament d’Olot tanca l’Espai Zer01 d’art contemporani i acomiada el seu director, David Santaeulària, per retallar despeses en camps “no prioritaris”

Una de les exposicions que s'han pogut veure aquests últims anys a l'Espai Zer01 d'Olot. Foto: MIQUEL RUIZ.

Divendres passat el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Pep Berga i Vayreda, va cridar al seu despatx David Santaeulària, director de l’Espai Zer01, per comunicar-li que l’equip de govern (CiU) havia decidit tancar la sala i prescindir dels seus serveis per raons pressupostàries, segons informava en la seva edició d’ahir el diari El País i ha pogut confirmar El Punt-Avui. Santaeulària, responsable des de fa deu anys d’un espai d’art contemporani que s’ha convertit en un referent de prestigi a Catalunya, tindrà dret a una indemnització, però l’Ajuntament prefereix assumir aquest cost i estalviar-se el manteniment d’una programació que no considera prioritària en el marc actual de restriccions econòmiques. David Santaeulària (Olot, 1970), que ahir no va voler fer cap declaració més enllà que l’anunci l’havia agafat per sorpresa, ha estat director del Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot des del 1997 fins al 2008, any en què va assumir la direcció de l’Àrea de Creació Contemporània de l’Institut de Cultura d’Olot, que engloba la gestió de l’Espai Zer01 –que de fet ja programava amb anterioritat–, la Sala 15 i les beques de creació, producció i comissariat de l’ajuntament.

Els que sí que han parlat han estat els artistes, que en tenir notícia de l’imminent desmantellament de l’Espai Zer01 s’han mobilitzat per redactar un manifest de sis punts que avui entregaran a les oficines de l’ajuntament. En aquest document, al qual s’han adherit creadors, comissaris i col·lectius artístics de tot Catalunya, demanen a l’equip de govern que reconsideri la seva decisió, i recorden que la creació de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot, de la qual depèn l’Espai Zer01, “va sorgir del Pla de Cultura, que va rebre el consens de tots els partits i va ser redactat i revisat fa tres anys amb la participació directa de la ciutadania”. Amb més de vuitanta adhesions, que ahir a la nit continuaven creixent, el manifest defensa la gestió de Santaeulària al capdavant d’un espai que “constitueix un actiu cultural de primera magnitud i que contribueix a la construcció d’Olot com una ciutat avançada i innovadora”. En l’escrit, destaquen que l’Espai Zer01 ha aconseguit consolidar-se “com un ens generador d’iniciatives dins el circuit artístic nacional més capdavanter” i “un valuós element de dinamització econòmica d’altres sectors del teixit productiu local”. “No podem permetre que la nostra ciutat només sigui reconeguda per la història passada”, adverteixen. Tot i afirmar que entenen la voluntat d’estalvi motivada per la situació de crisi general, rebutgen que aquest context “serveixi de pretext polític per eliminar de soca-rel tota una àrea cultural de trajectòria sens dubte brillant”, i demanen disposició al diàleg per part de l’Ajuntament per tal de “trobar una solució que permeti el manteniment de la línia de treball de l’Àrea de Creació Contemporània a partir d’una major racionalització de la despesa”. Entre els primers signants hi ha Carles Guerra (cap d’exposicions del Macba), Xavier Antich (president de la Fundació Tàpies), Florenci Guntín (secretari de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya), Valentín Roma, Pilar Parcerisas, Rosa Pera, Narcís Selles, Iván de la Nuez, Pep Fargas, la Nova Adag de Girona, la Plataforma No Retalleu la Cultura, Marcel Dalmau, Tere Recarens, Jordi Mitjà, Quim Domene, Ignasi Aballí, Job Ramos o Carles Congost.

En vista de la clamorosa reacció del col·lectiu, el regidor Pep Berga va negar-se ahir a fer cap declaració i es va remetre al que acordi avui l’equip de govern en una reunió d’urgència: “L’únic que sé és que divendres vaig tenir una conversa amb un treballador i pel mig ha passat alguna cosa que se m’escapa”, va limitar-se a dir.

Compartir

Un grup d’artistes i usuaris volen entrargar demà al matí una carta a l’ajuntament d’Olot, demanant que reconsideri aquesta decisió, podeu manifestar la vostra adhesió a a la carta que adjuntem, enviant urgentment un correu a l’adreça: suportzero1@gmail.com

Format pdf Carta Espai Zero1

Carta de recolzament a l’Espai Zero1 d’Olot

Davant de les informacions que apunten al tancament de l’àrea de creació contemporània d’Olot (Espai Zero1, Sala 15, Beques de creació, coproducció amb d’altres centres d’art, …) i l’acomiadament del seu director, David Santaeulària, demanem a l’ajuntament olotí que es repensi aquesta decisió atenent als següents punts:

1. Som conscients que la cultura no pot quedar al marge de l’esforç d’estalvi general, i que no seria just preservar-la de les retallades que afecten a tots els àmbits socials. Retallar, però, no vol dir eliminar. La política cultural ha d’apostar decididament per defensar les propostes més fràgils, aquelles que resulten inviables des de la lògica del negoci i que, com és el cas de les pràctiques artístiques contemporànies, promouen l’aparició d’idees innovadores i propostes inèdites.
Tanmateix, recordem que l’origen d’aquesta àrea sorgí del Pla de Cultura de la Ciutat d’Olot, el qual comptà amb el consens de tots els partits, i va ser redactat i revisat fa tres anys amb la participació directa de la ciutadania.

2. Recordem que el paper de Zero1 no s’ha limitat a ser un espai expositiu de la perifèria, sinó que ha aconseguit consolidar-se com un espai generador de propostes creatives dins del circuit artístic nacional més punter, paper d’altra banda reconegut públicament per tots els professionals del sector de Catalunya, amb un prestigi cultural fàcilment comprovable si s’observa la seva constant repercussió mediàtica. Un espai que també ha sabut connectar-se i interrelacionar-se amb el circuit artístic internacional. Entre d’altres centres i institucions l’espai Zer01 ha col.laborat amb: Instituto Cervantes Estocolm, Rijksakademie Amsterdam, Sala Rekalde Bilbao, MUSAC Leon, CDAN Huesca, Centre d’Art la Panera Lleida, CGAC Santiago de Compostela, Pavelló de Catalunya de la Biennal de Venècia, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, …

3. Pensem que la gestió d’en David Santaeulària al capdavant d’una activitat tan exitosa i complexa com l’Àrea de Creació Contemporània, les inversions econòmiques que hi han fet l’ajuntament i altres institucions, juntament amb les aportacions creatives de totes les persones que hi han participat, constitueixen un actiu cultural de primera magnitud, que contribueix a la imatge d’Olot com a ciutat a l’avantguarda de la creativitat i la innovació que, en l’actual context econòmic, cultural i social, cal preservar més que mai.

4. Podem entendre la voluntat d’estalvi i contenció de la despesa de l’Ajuntament d’Olot, però aquesta voluntat no pot servir de pretext polític per eliminar tot una àrea cultural, per més que no se la consideri prioritària. Demanem la màxima disposició al diàleg, per tal de trobar una solució que permeti el manteniment de línia de treball de l’Àrea de Creació Contemporània que ha impulsat en David Santaeulària, adaptada al nou context econòmic.

Olot 20 de febrer de 2012

 
Adhesions:

Valentín Roma, Comissari del pavelló Català Biennal de Venècia.
David Bestué, Artista visual.
Marcel Dalmau, Artista Visual
Rafael Griera Bianchi, Artista Visual
Pep Fargas, Gestor cultural
Quim Domene, Artista Visual
Job Ramos, Artista Visual
Daniel Garcia Andújar, Artista visual.
Martí Manen, Critic i comissari independent
Sigrid Werning, Escriptora

Compartir

El Ayuntamiento desmantela el prestigioso Espai ZER01 del Museo de la Garrotxa y despide a su director, David Santaeulària, sin aviso previo

Hace 10 años, David Santaeulària (Olot, 1970) emprendió algo parecido a una misión imposible: poner en marcha un espacio dedicado al arte contemporáneo emergente y de calidad en Olot. Para hacerlo, propició la separación del arte actual de la sección patrimonial del Museo Comarcal de la Garrotxa, renunciando —de común acuerdo con los responsables municipales de entonces— a la plaza de director que había obtenido en 1997 por oposición. Se convirtió en director del Área de Creación Contemporánea del Instituto de Cultura del Ayuntamiento de Olot, un cargo que comporta la gestión del Espai ZER01 —conocido internacionalmente—, la Sala 15, dedicada a los artistas más jóvenes y a las becas de creación, producción y comisariado, que se han convertido en una referencia a nivel nacional por su dotación y repercusión en el entorno profesional.

Santaeulària no hubiera podido imaginar que 10 años después, pese a haber levantado un proyecto de calidad e interés con identidad propia, se le despediría de un día para otro. Sin ningún tipo de aviso previo, el pasado viernes Pep Berga Vayreda, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Olot, de Convergència i Unió, le comunicó que, debido a los recortes y a la necesidad de priorizar, ni el proyecto ni él como director seguirán.

Berga reconoce que la decisión se ha tomado por razones presupuestarias y en ningún caso porque existiesen dudas sobre el trabajo del director, informa Antía Castedo. “No estábamos descontentos con él”, asegura. El Consistorio se ahorrará “unos 75.000 euros anuales” entre el sueldo del director y las producciones que se dejarán de subvencionar. Santaeulària, que es el único trabajador afectado por el cierre, añade, recibirá una indemnización. Sobre las producciones ya programadas para este año, Berga explica que todavía no han tenido tiempo para evaluar el calendario, pero que “se mantendrán los compromisos” ya adquiridos.

Santaeulària, por su parte, ha preferido no hacer declaraciones públicas, pero la noticia ha corrido como la pólvora en el ámbito profesional, desencadenando un profundo malestar y preocupación. Gracias a la capacidad de convocatoria de las redes sociales, ayer ya se había constituido un grupo de artistas, comisarios y usuarios del centro, listos para presentar batalla. “Estamos ante el desmantelamiento de una infraestructura de arte contemporáneo ya consolidada y reconocida por todo el sector profesional. Esto no es un recorte, es un desmantelamiento total”, aseguraba Marcel Dalmau, un artista que trabaja con la fotografía y los límites del lenguaje. También estaba Job Ramos, que, además de exhibir sus obras, participó recientemente en Raw ideas, un proyecto híbrido de investigación sobre la naturaleza de la imagen, realizado en colaboración con el comisario catalán afincado en Estocolmo Martí Manen. “Parece que los recortes funcionan como pretexto para ejecutar un cambio de política cultural e ideológica”, afirmaba Ramos.

Más que preocupado, indignado, Pep Fargas, el exconcejal de Cultura bajo cuyo mandato se inició el proyecto, afirmaba que “cerrar el Espai ZER01 es anular el trabajo de muchos años para la promoción del arte contemporáneo y la imagen de Olot como ciudad actual”. Compartía la afirmación una de los muchos usuarios presentes, la escritora de origen alemán Sigrid Wering, vecina de la localidad, “Esperemos que el Ayuntamiento dé marcha atrás y se dé cuenta de que el arte de Olot puede perder su epicentro y a un gestor excepcional”.

La conexión con la comunidad de creadores autóctonos fue otro de los grandes logros de Santaeulària, como demuestran las palabras de Quim Domene, un pintor de Olot que exhibió su obra el pasado septiembre en una de las últimas exposiciones del centro hasta la fecha. “ZER01 ha sido un revulsivo también para los creadores contemporáneos locales”, aseguraba. Usuarios, artistas y comisarios mantienen la esperanza de que aún se pueda encontrar una solución.

Compartir

Moritz Küng director del Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Fa poc més de dos anys, un comitè designat pel Consell de Cultura de Barcelona i pel CoNCA, una institució que ara viu en els llimbs dels justos, va designar per unanimitat el suís Moritz Küng com a director del Centre d’Art Contemporani de Barcelona, un nou equipament cultural orientat a les arts visuals, que havia d’ocupar l’emblemàtic edifici del Canòdrom, ja restaurat. Küng, que era director d’exposicions de deSingel, al Centre Internacional d’Art d’Anvers, va cometre l’error de presentar-se al concurs internacional convocat a tal efecte per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Ara fa una setmana, després de mantenir-lo en espera durant mesos, es va assabentar pels mitjans de comunicació que se li rescindia el contracte, que el Canòdrom no acolliria cap centre d’art i que el seu projecte vital de deixar la seva feina a Bèlgica i apostar per venir a Barcelona havia estat un error monumental. De ben segur que devia sospitar que n’estava passant alguna, perquè en una ostentació de provincianisme un diari va criticar, sota grans titulars, que el senyor Küng estava cobrant tot aquest temps un sou per treballar en un projecte que encara no existia. Potser es pensaven que Küng havia de tornar els diners cobrats i demanar perdó per ser aquí amb la que està caient.

Recentment hi ha hagut un altre concurs per fer-se càrrec de la direcció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que va guanyar qui va ser director del Museu Picasso, Pepe Serra. I ara està a punt de decidir-se el nom del substitut seguint el mateix sistema. Quan es pregunta als càrrecs polítics responsables de les institucions per quin motiu en aquests concursos es presenten gairebé exclusivament candidats catalans i potser algun espanyol, però mai cap estranger, la resposta és que hi ha un problema de salaris, que legalment és impossible oferir sous que puguin competir amb els que es paguen als museus europeus.

Sempre he pensat que aquesta no és la raó per la qual els directors de museu de ciutats europees, que acostumen a canviar de lloc sovint, que accepten treballar en llocs molt més inhòspits i certament menys atractius que Barcelona, prefereixen quedar-se en petites capitals de província abans de venir a la nostra ciutat. Sempre creia, com molts, que simplement desconfiaven dels concursos, donant per fet que el vencedor ja estava designat per endavant. El cas de Küng em va fer canviar d’opinió. Ara tot torna a ser més clar

Compartir