associació d'artistes visuals de catalunya

La Vanguardia. Cartes del lector. 19/01/2012

La polémica sobre el Canòdrom como sede del Centre d’Art Contemporani de Barcelona es indicativa del deterioro de la calidad democrática en la gestión cultural en nuestro país. Es muy preocupante la descalificación personal a que se somete a su director, Moritz Küng, un profesional de reconocida trayectoria y que ha ganado la plaza en un concurso internacional.

Debatir ahora los pormenores de su contrato, que las instituciones responsables –Icub-ayuntamiento y CONCA-Generalitat– le ofrecieron en su momento, no tiene mucho sentido. Lo importante es que hace tres años políticos, técnicos y profesionales del sector consideraron que el Canòdrom es el mejor emplazamiento posible para el Centre d’art Contemporani. Desde entonces se han invertido ya cuatro millones y medio de euros, y para empezar a funcionar se necesita completar la fase final, valorada en 1,3 millones.

Con el cambio de Administración la idoneidad del Canòdrom es cuestionada; aparecen expertos que nos descubren opciones mucho mejores y se encargan informes que justifiquen las ventajas técnicas de otros lugares. La crisis es una buena tapadera. Lo que no se nos dice es que otras ubicaciones presentan tantos o más problemas arquitectónicos que requerirán probablemente de una mayor inversión, y que marear la perdiz de esta manera no hará sino postergar sine die la puesta en marcha del Centre d’art Contemporani.

Compartir

El director en funciones del Canòdrom de Barcelona, el centro de arte contemporáneo que no existe y por el que cobra, defiende su trabajo y su sueldo

La Vanguardia. Meritxell M. Pauné

Moritz Küng (Lucerna, Suiza, 1961) fue designado hace dos años director en funciones del futuro –aún inexistente– Centre d’Art Contemporani de Barcelona, pensado para el Canòdrom. El proyecto debía ubicarse en el singular edificio de apuestas y tribuna de una pista de carreras de galgos abandonada en el barrio de Congrés. La figura de Küng ha quedado en suspense por el titubeo político sobre la ubicación del centro, que los dos nuevos gobiernos convergentes en Ayuntamiento y Generalitat cuestionan.

Tras la polémica surgida por la publicación ayer en LaVanguardia.com de sus condiciones laborales, Küng nos ha recibido en su oficina, que está dentro de su propio piso, en la Bonanova, para hablar en primera persona de su peculiar situación. Culto, educado y de talante pragmático y tranquilo, procura medir bien sus palabras al relatar los desencuentros con la política catalana, pese a que aún no habla castellano con fluidez y sólo dispone de nociones básicas de catalán.

Han pasado dos años desde su nombramiento y el proyecto sigue más que embarrancado. ¿Cómo se siente?
Este proyecto tenía una historia muy específica y considero que la situación es muy interesante. Soy una persona, dicen, con voluntad de solucionar problemas. Claro que para solucionar según cuáles, no se puede hacer solo. No es verdad que haya estado sin hacer nada estos dos años, quizás es que trabajaba tras las cortinas. Hablo con la prensa cuando hay hechos, no me gusta especular, no es práctico. Los responsables políticos no han tomado las decisiones. (més…)

Compartir

El Canòdrom en una foto de l'abril del 2009, després que l'Ajuntament de Barcelona acabés la primera fase de les obres de rehabilitació.

ARA. Laura Serra 12/01/12

Les institucions no es decideixen a sentenciar el futur del centre d’art del Canòdrom mentre el seu director cobra 66.000 euros a l’any des del 2009. El Macba tindrà l’última paraula el 23 de gener.

El centre d’art del Canòdrom, que està encallat des de fa més de dos anys, té els dies comptats. El 23 de gener hi haurà una reunió extraordinària del consorci del Macba per decidir com queda el mapa artístic de la ciutat i sentenciar per fi què passa amb aquest projecte frustrat.

La malastrugança ve de lluny. Els impulsors del Canòdrom van ser el CoNCA i l’Ajuntament de Barcelona, que després que tanqués el Centre d’Art Santa Mònica volien que es convertís en un espai de producció. El 2009 es va convocar un concurs, en què es va elegir el suís Moritz Küng. Des de llavors cobra 66.000 euros a l’any per dirigir un centre inexistent, cosa que el director ha criticat públicament. El Canòdrom es va convertir en cavall de batalla municipal perquè el conseller Ferran Mascarell mai va apostar per donar-hi suport. Ara s’ha quedat sense els altres aliats: després de la reforma, el CoNCA ja no té pressupost per pagar la nòmina -cosa que des de l’1 de gener depèn del Macba, que no té recursos per assumir aquestes despeses- i a sobre ha canviat el color polític a l’Ajuntament. Per això al juliol el consistori i la Generalitat van encarregar al Macba que fes un informe per organitzar totes les institucions de l’art, entre les quals hi ha el Canòdrom i la Fabra i Coats, la seva possible alternativa.

Compartir

El Punt Avui. M. Frisach. 22/12/2011

El Consell de la Cultura de Barcelona recomana que l’espai de l’antiga fàbrica Fabra i Coats pugui ser la seu del centre d’art contemporani de la ciutat, enlloc del Canòdrom, en un informe preceptiu de diagnòstic de la situació del sistema públic d’art i de cultura contemporànies. En l’informe s’insta les institucions que abans de res “estableixi una xifra per dotar d’activitat el CAC (que ara per ara només es concreta en el sou del seu director, Moritz Kung), abans de decidir-ne la ubicació”. En tot cas, espais més cèntrics com la Virreina, La Capella i Arts Santa Mònica, podrien també ser aprofitats pel CAC per a projectes específics. (més…)

Compartir

El PSC felicita a Ciurana, de CiU, por “enfrentarse” a la Generalitat

El País BLANCA CIA / CAMILO S. BAQUERO 19/11/2011

Las obras de rehabilitación y acondicionamiento del canódromo de Barcelona acabarán “lo antes posible” y la nueva instalación “se incorporará al proyecto de arte contemporáneo que está realizando el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona”. El futuro de la instalación, adquirida por el Consistorio hace años, había entrado en un túnel del que parecía que no saldría por la indefinición del Departamento de Cultura de la Generalitat, que dirige Ferran Mascarell, y por la inconcreción de la misma área del Consistorio. La proposición aprobada ayer por unanimidad por todos los grupos municipales del Ayuntamiento de Barcelona despeja el camino. (més…)

Compartir

Carta de resposta a la notícia publicada per Exit Express el 29/09/2011 “Moritz Küng comisario de la Bienal de Sevilla”

Dear anonymous from Exit-Express,

Please allow me to react on your news, released today on 30.09.2011, without a serious fact-checking: “Moritz Küng comisario de la Bienal de Sevilla”.

Probably your information is based on previous published articles in print media such as “Diario de Sevilla” and web media such as “Elcorreweb”, “Arteseleccion” and “Arteinformado”. But like all the others, your release about the appointment as curator for the upcoming Sevilla Biennial is incorrect. The true facts are: (més…)

Compartir

Una bona part del sector de l’art es desespera perquè l’edifici de la Meridiana té cada vegada menys possibilitats de ser la seu del centre d’art contemporani de Barcelona

Avui 17/06/11 – barcelona - Maria Palau

El Canòdrom de la Meridiana –les obres de rehabilitació del qual encara no estan acabades–, va presentar una exposició inaugural l'abril del 2010. Des de llavors, però, el projecte s'ha anat diluint pels avatars polítics Foto: QUIM PUIG.

Necessita Barcelona un centre d’art contemporani? Quina gran pregunta més fàcil: és clar que sí. Es farà? Ah, quina gran pregunta sense resposta… En el sector de l’art, són uns quants els que des de fa dies, per no dir setmanes, esperen una trucada del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i/o del futur regidor de Cultura, Jaume Ciurana, que els resolgui l’interrogant. I és que l’espera s’està fent eterna. De reunions cara a cara ja n’han fet unes quantes, però en cap n’han tret l’aigua clara. Comencen a estar farts de tantes imprecisions i, pitjor, de les tàctiques dilatòries dels polítics. Bé, una cosa comença a estar fora de dubtes, encara que hi ha qui es resisteix a assimilar-ho: el Canòdrom de la Meridiana no és l’edifici que ni Mascarell ni Ciurana volen destinar al centre d’art. (més…)

Compartir

El director Moritz Küng baraja la Mercè de 2012 para la inauguración

El País. ROBERTA BOSCO - Barcelona – 10/06/2011

Moritz Küng, l'abril de l'any passat al Canòdrom de la Meridiana, quan es va fer una preinauguració de l'edifici Foto: QUIM PUIG.

“Antes de agosto se acabará la segunda fase, la de los interiores fijos. Para la tercera -mobiliario e instalaciones museográficas-, lo ideal serían 1.600.000 euros, pero podemos recortar 300.000 euros. Para el funcionamiento y programación del Canòdrom y La Capella [la sala avanzadilla en el Raval] se necesitan unos dos millones anuales. Podríamos inaugurar para la Mercè de 2012″. Así de rotundo se muestra Moritz Küng, director en funciones del Canòdrom, el centro de arte de Barcelona surgido de las presiones del sector artístico a raíz de la reconversión del Centre d’Art Santa Mònica. Tras un largo silencio, Küng, elegido a través de un concurso en octubre 2009, se ha decidido a hablar. “No voy a dejarlo. Mientras me paguen, me quedaré hasta el infinito, porque creo en el potencial de este proyecto”, asegura Küng, en un excelente español al que ha contribuido su mujer, la artista Dora García. (més…)

Compartir

Avui 03/05/11 02:00 - Maria Palau

Va ser molt decebedor, per dir-ho d’una manera fina, el debat que ahir va organitzar A*Desk a l’entorn de les polítiques municipals vinculades a l’art contemporani incloses en els programes electorals dels grups que es disputen l’alcaldia de Barcelona. Decebedor, perquè, innocent de mi, esperava escoltar sonades i tronades promeses en forma de nous grans projectes de present i futur maquinats per solucionar mil i un problemes existents i inexistents. No hi va haver baralla de projectes perquè, per barallar-se, els polítics ja en fan prou amb el maleït Canòdrom.

Pobre Canòdrom. Més ben dit: pobre centre d’art contemporani de Barcelona, perquè com a mínim l’edifici del Canòdrom ara fa goig i abans feia pena. Va néixer amb mal peu –la polèmica reconversió de Santa Mònica– i va pel camí de morir per inanició si es compleixen les amenaces del conseller Ferran Mascarell de no abocar-hi ni un cèntim. La situació és molt trista, perversa, diria jo: s’han deixat inacabades les obres de rehabilitació de l’edifici de la Meridiana per 700.000 euros –després d’haver invertit 4,5 milions d’euros–. Una dada important, sens dubte. Tant com els 65.000 euros anuals que cobra trinco-trinco el director d’aquest no-centre, Moritz Kung, escollit en un concurs internacional ara ja fa més d’un any. Kung, suís, no entén res.

En el debat d’ahir, tots els representants dels grups municipals –Jaume Ciurana (CiU), Jordi Martí (PSC), Ricard Martínez Monteagudo (Unitat per Barcelona), Miquel-Lluís Muntané (ICV-EUiA) i Àngels Esteller Ruedas, (PP)– van coincidir a dir que Barcelona necessita un centre d’art contemporani molt potent, però va sonar a eslògan i res més. Com era de suposar, Ciurana i Martí se les van tenir. Ciurana va exclamar que l’edifici del Canòdrom no és funcional per rebre un centre d’art i va oferir dues alternatives: la seu del Banc d’Espanya de la plaça Catalunya, on el seu partit diu que vol erigir un centre cultural totèmic de 25.000 m², i el convent dels Àngels, que entén que quedarà buit quan el FAD es traslladi al DHUB. Quan ho va sentir Ignasi Aballí, de la junta directiva de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, es va quedar blanc de cop.

Ahir hauria sigut un bon dia per parlar de la precarietat amb què treballen els joves artistes. Malviuen de tal manera que, com va molt bé dir Àlex Nogueras, de l’Associació de Galeristes Independents, “surten foragitats de Barcelona”. Algun polític s’apunta a aquesta carrera?

http://www.a-desk.org/spip/

Compartir